Història

Els Maristes a Badalona

Resum dels textos del llibre '1903-2003 MARISTES, 100 Anys a Badalona...'

Badalona (1903)
Badalona, a principis de segle, en plena febre industrial, creava constantment noves fàbriques i tallers, obria comerços sense parar i establiments que, per nutrir.los, com que era insuficient la mà d’obra local, venien obrers d’enllà de l’Ebre, d’Alcanar i Ulldecona, principalment.
La ciutat tenia aleshores 19.254 habitants. En l’aspecte industrial destacava el ram tèxtil, en el qual encara hi havia matriculats prop de 150 tallers a mà. Tanmateix, les grans firmes, com Josep Valls Ybern; Mitjans i Cia; Cañellas i Cia; S. en C; Joaquim Montalt i Fita; Soler i Biosca; Antoni Aparicio; vídua de Guixeras i Cia; etc, ja disposaven de maquinària moderna

anticsAlumnes Quant als col·legis, Badalona disposava, sense comptar els oficials, amb tres centres culturals: el “Liceu Hispano-francès”, “L’Ateneu Obrer” i destacant per damunt de tots el cèlebre Col·legi de 1er i 2on ensenyament “col·legiat” dels Srs. Solà, agregat a l’Institut Provincial de Barcelona, instal·lat al carrer de Sant Bru, números 2 i 4, dirigit  per D. Josep Solà i Seriol, amb pensionistes i externs.

L’incessant creixement de la vila va fer que fossin insuficients els instituts pedagògics de què disposava la ciutat i va ser, precisament en aquest moment crític, quan la Congregació Marista es va instal·lar a Badalona

Els primers Maristes  arriben a Badalona

Als arxius dels Maristes de Roma es guarden els anuaris del col·legi. El cronista descriu amb pinzellades pintoresques, vives i atraients la bella Bétulo, notes que indiquen un profund afecte i una positiva satisfacció.
Badalona és una ciutat d’unes 25 o 30 mil ànimes, situada a la costa de Llevant i a 8 km de Barcelona, en un lloc agradable i pintoresc, limitada pel mar i la muntanya, tan bonica com un robí encastat en la preciosa diadema de pobles que coronen el litoral català.

El notable increment que durant l’última meitat del segle passat va protagonitzar la ciutat Comtal va fer que els fins aleshores pobles que l’envoltaven es transformessin en poblades barriades en les quals a mesura que s’enfilaven xemeneies de les seves mil fàbriques també s’hi aglomeraven infinitat de famílies treballadores i àvides d’interessos, més que no pas de fe i religió..

Una ciutat de tants alts vols necessitava centres docents capaços de proporcionar a la seva joventut la instrucció adequada i per això era necessari que alguna orde religiosa s’encarregués d’aquesta empresa, i un cúmul de circumstàncies admirables van declinar la fundació al nostre Institut. El col·legi es va establir al carrer del Temple l’any 1903 amb 4 germans. La situació del col·legi era immillorable. Era a un lloc relativament cèntric i proper a l’església, i amb una casa capaç, còmoda i gairebé luxosa, amb totes les dependències necessàries. Tot això, amb l’ajuda de Déu i dels esforços dels primers germans, prometia al col·legi un estat de prosperitat que no havia de minvar malgrat la competència dels altres col·legis de la localitat.

El Germà Hippolytus vincula la fundació de Badalona amb els fets ocorreguts a França l’any 1903.

El relat sobri del Germà Moisès obre, no obstant, la porta per a ordenar les poques dades que aporta el document original:

“Com que els Germans Maristes estaven establerts en poblacions com Mataró, Vic, Torelló, Centelles, Rubí, Canet, Lloret, Igualada, Badalona no havia de ser menys”.

Per altra banda, segons afegeix el Germà Moisès, era una població interessant per a implantar una obra educativa marista:
“Una de les poblacions que crida l’atenció dels Germans Maristes fou Badalona. És aquesta una ciutat de provenir pels seus productes agrícoles, la seva abundant pesca i encara més per les creixents i variades indústries, i a més afavorida per la proximitat de la gran urbs de Barcelona, que la converteixen en un centre d’atracció on conflueixen gents d’altres regions que busca una solució per la vida.
Aquest augment constant de població no afavoreix la cultura religiosa i la formació cristiana i les generacions noves estan seriosament amenaçades .

Immediatament, els germans es posen a la feina. No és principi de curs acadèmic, però els mesos que queden serviran per experimentar les respostes de la gent i examinar les necessitats dels nens. S’obre matrícula al gener per als alumnes externs. Disposem d’una dada econòmica comparativa: els alumnes satisfaran les mòdiques quotes de 4, 8 i 12 reals mensuals, segons l’edat escolar. D’entrada, s’admetran també alumnes “vigilats”, és a dir, que estudien i preparen les classes, fan els deures sota l’ajuda vigilant d’un dels germans. És curiós que aquesta faceta s’hi afegeix immediatament, a partir de l’1 de febrer de 1904, gairebé segur a suggerència o petició  d’alguns pares necessitats que els seus fills romanguin unes hores més a l’escola perquè ells encara treballen quan els seus fills ja han acabat l’horari escolar.

El Superior de la nova comunitat és el germà Gelasio, vingut del col·legi Valldemia, que alhora va ser substituït el curs següent pel germà Pablo José. Les classes es feien a la planta baixa perquè la primera encara no estava arreglada. Les dues classes inicials les regentaven el germà Director i el germà Agapius. Hi havia un tercer germà jove, Juli Vallbona, encarregat de les “temporalitats”, nom molt gràfic per indicar que s’ocupava de la cuina i dispesa de la comunitat. Alhora que exercia aquest necessari servei, donava algunes classes, però sobretot aprenia com feien les classes els més veterans. Poc a poc es va encarregar d’una secció de la classe més nombrosa, i finalment va ser professor titular.

Directorat del germà Bernabé (1909-1916)

El germà Bernabé ocupa un lloc destacat en la història de l’obra Marista a Badalona. En dues ocasions és nomenat director del centre i les dues en circumstàncies compromeses. La primera gBernabearriba just fins la celebració del centenari de la fundació de l’Institut (1817-1917); en el segon, precedeix la guerra civil, (1929-1936).
(Germà Bernabé ( Casimir Riba Pi))
Curs 1910-1911. Hi havia en aquesta època 170 alumnes distribuïts en 5 classes, 1er d’octubre. El 23 de juny hi va haver la inauguració solemne de la Capella.
El propietari de la casa, L. Ignasi de Ventós, va pagar l’altar d’estil gòtic i molt esvelt. Presideix la imatge de la Immaculada de Murillo, és de talla i el seu cost és de 500 pessetes, tot i que per circumstàncies providencials es va obtenir per 200.

Tot i que li dedicarem un apartat per a fer-li una breu ressenya, en historiar el seu segon mandat, 1929-1936, no podem silenciar aquí que, en acabar el seu primer període, fent el germà Bernabé ressò d’un moviment iniciat en diversos col·legis, (Sant Josep de Mataró), es va dedicar a organitzar l’Associació d’Antics Alumnes. Aviat va cristal·litzar la idea en una realitat fecunda la influència benèfica de la qual va donar fruits de seguida, dels quals en deixarem constància en altres etapes.

 

Directorat del germà Millán.

En el curs 1915-1916 el germà Bernabé, bon promotor de l’obra marista de Badalona, va deixar pas en la direcció del centre al germà Millán. .
En aquest curs que deixa el germà Bernabé, s’assenyala una dada significativa per a les cròniques: en la processó de “Corpus”, organitzada per la ciutat, van desfilar pels carrers de Badalona tots els alumnes del col·legi, que eren 250, xifra a què no s’havia arribat mai

Els màrtirs.

La comunitat del curs 1935-36 la formaven els seg üents germans: Bernabé (Director), Juli, Antibe, Gumersindo, José Román, Víctor Nemesio, Macario José i Amando Luís. Val la pena seguir les seves passes amb una mica d’atenció. El germà Bernabé dirigia la comunitat de Badalona per segona vegada, i es trobava ja al final del seu sexenni de mandat constitucional.
La comunitat de germans maristes del carrer del Temple, de nou membres, es mantenia tranquil·la, sense nervis especials, a l’empara del que deia la població. El germà Antonino, protagonista en un altre escenari, però per això mateix excel·lent testimoni dels fets en general, va recollir en uns paràgrafs inoblidables aquests preludis de fets tràgics i luctuosos .


Germans que van ser martiritzats.

(Germà Bernabé (Casimir Riba Pi), 1877-1936; germà Juli (Josep Vallbona Sanou), 1880-1936; germà Macario José (Tomás Moreno Claramonte), 1911-1936; germà Gumersindo ( Teodoro Moleres Azpilicueta), 1889, 1936.

La duresa de recomençar, 1942

El panorama, més que trist, és desolador. Ara veiem amb molta claredat que és millor començar de zero que començar d’alguna resta que no acaba de convèncer; fins i tot preferim enderrocar per començar de nou. Però aleshores calia tenir en compte molts més condicionants negatius en el cas dels reconstructors o restauradors de les nostres obres de després de la guerra. Només uns quants com a exemples: les nostàlgies del passat i més si van ser històries glorioses; el sentiment dels béns perduts, destruïts i, a vegades, robats o en mans estranyes; la necessitat de reconquerir la fama, el bon nom o el prestigi i la confiança...
Crec que aquests són els sentiments que embarassen l’ànim del cronista que reprèn la mà de la història en el col·legi del Sagrat Cor un cop passada la tempesta sagnant i destructora. Tenim la sort de saber de qui es tracta i de conèixer les seves passes posteriors; es deia germà Flavio, Joan Serra Roig.  

Un creixement sobtat

El col·legi, després del renaixement difícil i compromés, començava a remontar-se. Les vies de prosperitat i confiança s’havien iniciat amb esperança. Un record grat entre els antics alumnes i la població de Badalona  va avalar la tasca d’aquests anys de privació i sufriments

Els fets corrents que deixen pòsit.

A cada curs escolar hi ha fets educatius que es repeteixen i que es transformen en corrents però no per això deixen indiferents els educands. Molts tenen la seva raó de ser en la celebració que proposa el calendari i d’altres tenen unes altres motivacions afegides que, estudiades a les cròniques col·legials, queden reflectits amb alguns qualificatius que expressen el gust i l’estima del cronista i, tal vegada, de la mateixa realitat:

Els pessebres monumentals
El mes de maig
La primera Comunió
La celebració del Corpus Christi
La setmana missional
La processó dels Pares Carmelites
Les festes de final de curs


Relleu en tota regla  1949-1950
En acabar el sexenni el germà Juan Damasceno és reemplaçat pel germà Silveri (Josep Ivars). La comunitat es renova quasi en la seva totalitat i el curs comença amb aires renovats.
El judici positiu i les esperances dipositades en el futur semblen valors importants per plasmar a les actes inicials:

“El dia 12 de setembre ve de la Direcció del nostre col·legi d’Algemesí el reverend germà Silverio per assumir la Direcció del de Badalona, a la Direcció del qual cessa el reverend germà Juan Damasceno, treballador i meticulós cronista del mateix; va destinat a l’administració de l’esplèndid col·legi de Saragossa; se li va oferir un dinar íntim d’acomiadament. Deixa el col·legi molt pròsper amb les classes de 1er funcionant normalment. La resta de la comunitat va arribant durant els següents dies. Queda constituïda de la manera següent: germà Silverio (Director), Melchor, León Vidal, Lucinio, Leónides, Santiago José i Justino Manuel.”

Celebració de les  Noces d’Or 1952-1953.

L’organització dels actes per a la celebració de les Noces d’Or del Centre va anar a càrrec dels antics alumnes. Aquest en va ser el pla de treball:
El 19 de desembre de 1952 es va reunir la Junta Directiva amb el germà Consiliari amb el següent ordre del dia:

  1. Lectura de l’esbós del Programa de les Noces d’0r i comentari.
  2. Nomenament de la Junta Rectora i de les Comissions.
  3. Butlletí Extraordinari

Avançament dels preparatius:

  1. Pintar façanes, balcons i portes del col·legi
  2. Il·luminació de la façana del col·legi
  3. Setmana festiva del col·legi
  4. Anar preparant els treballs per a un concurs escolar.
  5. Oferir un berenar als alumnes.
  6. Quota extraordinària als associats.
  7. Demanar la contribució del col·legi
  8. Publicar un butlletí extraordinari
  9. Parlar del nou col·legi

 

Una notícia que fa saltar les alarmes (1955).

Dia 9 de desembre. El Sr. Padrós ens entrega el suplement que el Diari de Barcelona publica en el número d’avui i que diu textualment:

“ Badalona: nou local per al col·legi dels germans maristes. En els terrenys que tenen a la 'Plana del corb' començarà a aixecar-se en la propera primavera un edifici per a set-cents alumnes, i s’hi faran tots els nivells no universitaris.”

Així de concret i de real va ser l’anunci d’una notícia decisiva per a l’obra de Badalona. En acabar la guerra i reobrir el col·legi del carrer del Temple, es va parlar del tema, però no va caldre arribar a aquestes dates, superar les Noces d’Or i decidir a favor del col·legi del Sagrat Cor. D’ara en endavant molts altres passos seran una bona notícia en la construcció.

Comencen les obres

Sempre des de la perspectiva entusiasta del Butlletí de l’Associació d’Antics Alumnes, així es va viure el fet de començar la construcció:
Realitat: Publiquem en el Butlletí de l’últim mes de juny la grata notícia de l’aprovació pel Consell General de la Congregació Marista a Saint Genis Laval (França) dels plànols del nou col·legi, les obres del qual començaran, si Déu vol, de seguida. En realitat ja podem dir que s’ha aconseguit aquella idea, aquella daurada il·lusió, plena d’amor i entusiasme, que van acollir sempre en els seus cors els dos màrtirs tan estimats i plorats, germà Bernabé i germà Juli, que, a la nostra ciutat, l’Institut Marista fos propietari d’un centre per als seus ensenyaments a la joventut de Badalona, d’àmplia cabuda i d’instal·lacions moderníssimes. I així s’ha concebut i en realitat es farà. La idea és ferma i s’aconseguirà en poc temps.

Dia 27 de novembre de 1955.

Col·locació de la primera pedra del Centre Maristes Champagnat
Novembre 20 – Un cop els programes a les nostres mans, es va determinar fer la presentació personalment al germà reverend Provincial, President de la Diputació, Excel·lentíssim Sr. D. Joaquim Buxó, Sr. D. Octavi Saltor i Lluís Solà Escofet, residents ambdós a Barcelona .

Centres desdoblats.

Va planejar la idea d’abandonar el local del carrer del Temple, però hi va haver moltes veus que s’hi van oposar amb raons de pes. Es va procedir més aviat a un desdoblament. Tot i que el començament del nou curs escolar, per a l’ensenyament mitjà, hauria d’haver-se verificat en el nou edifici, no va poder ser a la data fixada perquè les taules no estaven a punt. En principi es va assenyalar com a data d’inici el dia 8, dilluns. Quant a l’ensenyament primari, el curs s’ha inaugurat oficialment el dia d’avui en el col·legi del Sagrat Cor. Verificat el recompte de l’alumnat al migdia d’avui, s’ha obtingut el següent resultat:

Inauguració efectiva del Col·legi Champagnat. Dia 8 d’octubre de 1956.

Aquestes són les dades fidedignes del protagonista: Dia històric per als annals d’aquest col·legi. A les 9 es va procedir a la inauguració efectiva, tot i que no oficial, del nou col·legi Germà Bernabé- Germà Juli. Del col·legi Sagrat Cor es van traslladar al nou els alumnes de 2on ensenyament, de 1er, 2on i 3er any de Batxillerat ( de moment no n’hi havia), acompanyats dels seus respectius professors i del germà Director. Aquest els va dirigir unes paraules, i va ressaltar la importància i significació històrica de l’acte viscut i que recordaran tota la seva vida, i també va exhortar-los a correspondre amb la seva aplicació i conducta als sacrificis que això representa.

Nova reestructuració de les Províncies Maristes d’Espanya.

El 2 de febrer de 1959 arriba la notícia a les comunitats maristes d’una nova reestructuració a les 4 províncies maristes d’Espanya. Es constitueixen set noves administracions canòniques amb els noms de: Bètica, Castella, Catalunya, Lleó, Llevant, Madrid i Nord. Totes les províncies anteriors queden afectades i Catalunya ha d’entendre’s principalment amb Llevant per les seves noves demarcacions i distribució de personal. Dos Superiors Majors, ben coneguts a Badalona, adquireixen noves responsabilitats.  

Curs 1960-1961

Novetats i millores 
Gran esforç per aconseguir la categoria de Centre Autoritzat Elemental. Amb la que té ara de Lliure Associat, ha de presentar els seus alumnes als exàmens de l’Institut. El curs 1959-60 van ser 22 els que  van obtenir el títol de Batxiller Elemental.
Saló-capella
La inauguració i benedicció es va celebrar el 6 de juny. Hi van assistir les autoritats de la ciutat i van ser presidides pel President de la Diputació de Barcelona.
Gabinets de Física i Química
Se n’endeguen la instal·lació i adequació, considerant les futures aprovacions del col·legi, per part del Ministeri d’Educació Nacional.
El cine
Amb màquina de16mm. deixada pel col·legi Valldemia, va ser tota una novetat en el saló acabat d’adequar amb nous bancs.
Primeres adaptacions de la construcció
Es va haver d’arreglar la situació desastrosa que provocaven les pluges abundants de la tardor

D. Lluís Solà Escofet ha mort. 6-9-61.

El dia 6 de setembre es va adormir plàcidament en el Senyor el qui fou subdirector general de la Caixa de Pensions per a la Vellesa, Antic Alumne marista del Sagrat Cor i President Honorari de l’Associació. Se li va fer un homenatge pòstum, 26-11-61. Es van celebrar funerals solemnes als col·legis maristes de la ciutat

Nou relleu i nova empremta. Trienni del germà Virgili León. 1961-1964
Després d’una breu estada del germà Lluís Minguillón a la Direcció del col·legi Champagnat, va arribar a Barcelona la dinàmica activitat del germà Virgili

Autorització oficial definitiva per als estudis del Batxillerat Elemental
Fou una gran notícia i una gran satisfacció per a tots els implicats en la tasca educativa. L’augment espectacular d’alumnes, 110 en un sol curs, pot ser a causa de diversos factors: 24 alumnes van passar del col·legi Sagrat Cor; el nou col·legi temptava les famílies de Badalona; els resultats acadèmics

La IV Concentració Marista de Catalunya a Badalona
Joventut Marista, el qual quedarà instal·lat en el “Càmping Badalona-Platja”, cedit gentilment pels seus propietaris. A les 20’30 h.: en el campament se celebrarà l’Assemblea d’Acampada de la Joventut Marista de Catalunya. A les 22 h.: Foc de camp.
Diumenge 9 de maig: A les 10 h.: Missa Solemne en el Temple parroquial de Sant Josep, cantada pels cors dels nens dels col·legis maristes de Catalunya amb acompanyament d’orgue. Oficiarà la Santa Missa el reverend mossèn Josep Xicart, antic alumne marista de Badalona
III Exposició Industrial i Comercial. Ja havien obert les portes les dues primeres fires i van esperonar la imaginació i els somnis d’una activitat amb gran projecció social i ciutadana. La III va superar amb escreix les perspectives i va suposar l’embranzida definitiva a l’estabilitat i fermesa. Així estava previst per l’organització:
La nostra Associació, a través de la Comissió Executiva anomenada expressament, procedeix a l’organització d’aquesta III Exposició Industrial i Comercial de la nostra ciutat, que ha de ser una continuació de les altres dues.

DÈCADA DE LES ADAPTACIONS: 1970-1980
 
S’aprova una nova Llei d’Educació i moltes coses exigiran adaptar-se. Els espais col·legials es reconsideren en la seva disposició i dedicació; el nombre d’aules i la seva distribució. Però, sobretot, els professionals s’hauran de reciclar i hauran d’actualitzar els seus coneixements metodològics i educatius. Alguns canvis estructurals seran conseqüències immediates de totes aquestes disposicions

Adaptacions i millores a l’immoble.

Com ja vam dir, l’any passat s’havia programat l’edificació d’una ala nova de l’edifici per atendre les futures necessitats escolars. En haver-se implantat aquest any la Nova Llei d’Educació, aquestes exigències han augmentat i hem de constatar la construcció com a fet molt oportú perquè, si no, hauríem tingut dificultats  L’obra és de molta importància per al nombre d’alumnes del col·legi i per a la implantació dels nous mètodes pedagògics. Gràcies a aquesta ampliació es podran atendre els alumnes que inicien els estudis al carrer del Temple i que, per no disposar de suficients condicions pedagògiques, es pensa enviar a altres activitats.
             
Esdeveniment: Medalla d’Or de la ciutat
             
El lliurament de la MEDALLA D’OR DE LA CIUTAT A L’INSTITUT MARISTA per la seva tasca abnegada i eficient patroa favor dels fills de Badalona. La data per aquesta memorable efemèrides va ser el 6 de juny, dedicat a honorar el Beat Marcel·lí, fundador de l’Institut i patró del nostre col·legi. També es va programar la celebració de la X Concentració Marista de Catalunya, i amb aquest motiu s’hi van afegir totes les associacions germanes de la Regió, donant-li una gran solemnitat. L’acte de lliurament per part de la Corporació Municipal en ple es va fer a la sala Consistorial de l’Ajuntament, la qual va ser petita per a les corporacions que hi havien estat invitades. Va presidir l’acte l’alcalde D. Felip Antoja Vigo, que tenia a un costat el germà Teófilo Martínez, Conseller Regional d’Espanya, juntament amb el germà Provincial de Catalunya i els germans Directors.

Adaptacions definitives a la Llei i la reclassificació de centres.

El CONSELL PROVINCIAL, es sessió del dia 5 de febrer d’enguany (1972), ha pres la decisió que va comunicar a aquest CONSELL LOCAL: “Procedir al tancament definitiu del col·legi del Sagrat Cor. El col·legi Champagnat es farà càrrec de tots aquells alumnes del col·legi del Sagrat Cor sempre que es pugui complir la planificació de les aules previstes. Al mateix temps, se’ns comunicava que, amb vista a la reclassificació de centres, el col·legi Champagnat ha d’atenir-se al següent: els ensenyaments que es facin al col·legi Champagnat de Badalona han de ser els corresponents a l’EGB, amb dues aules per curs, i el BUP també amb dues aules

El 75è aniversari 1903-1978
L’any 1978 ha estat un any important en l’historial del col·legi Champagnat perquè s’hi ha celebrat el 75è aniversari de la seva fundació. Aquesta efemèrides ha estat present durant tot el curs 1977-78, i va culminar en les celebracions del mes de maig.  

Homenatge al germà Simón.
El dia 30 de juny de 1978 la família marista de Badalona li ofereix un homenatge amb motiu d’haver estat nomenat Soci d’Honor de la Federació Nacional dels Antics Alumnes Maristes d’Espanya. Fou nomenat Soci d’Honor a l’Assemblea General anual de la Federació Nacional celebrada els dies 4 i 11 de juny de 1978, i li va ser lliurat el corresponent Diploma i se li imposa la insígnia d’or de les Tres Violetes

Any del Centenari de l’arribada dels germans maristes aESPAGNA.1886-1986.
Badalona hi participa
.

Durant l’any del centenari de l’arribada dels germans maristes a Espanya, el col·legi ha estat present en totes les activitats. El dia 8 de desembre de 1985 es va inaugurar el Centenari a Girona, i la comunitat educativa marista de Badalona hi va estar representada en tots els estaments amb un total de 132 persones. Durant el mes de febrer, concretament el dia 8, el col·legi va participar en el II Cross marista de Catalunya, i hi va participar en totes les proves i categories.

Més que un homenatge.

Després de l’elecció del nou President de la Federació Espanyola d’Antics Alumnes, hi havia una pregunta en la ment de tothom: ¿com agrair al Dr. D. Joan Caballeria Pla tants anys de dedicació? Catalunya, per iniciativa del seu vocal federal i de les Associacions d’Antics Alumnes, va voler recollir la torxa de l’admiració cap el nostre més valuós membre, i per aquest motiu ens és grat comunicar-li l’homenatge a Badalona el dia 28 de novembre (1997)

Per a la seva història

Ha estat cedit a la nostra Associació el Pas de la Verònica de la Processó del Silenci de la nostra ciutat, guardat fins ara a la cartoixa de Montalegre. També ha estat nomenat coordinador d’aquesta activitat el nostre benvolgut amic el senyor Josep Oliana. En Joan Rosàs va proposar a la Junta fer-nos càrrec d’un misteri de la Processó de Dijous Sant i dur-lo-hi. Dos van ser els misteris proposats: La Verònica i La Caiguda. Per diversos criteris va ser escollit el primer.

Per completar les dades :

  • La fusió dels col·legis de Badalona 1992-1993   (pàg, 259,260)
    Celebració dels 90 anys,    (pàg. 261)
  • Benedicció de les noves instal·lacions (pàg. 267)
  • Directors dels cent anys...  (pàg. 249)

 

-